Cinc fases de lluna per tancar el 2028
Cinc fases de lluna en un sol mes: plena el 2, minvant el 9, nova el 16, creixent el 23 i plena una altra vegada el 31. Cap altre mes del trimestre no en porta tantes, i cap no tanca l'any sota un eclipsi total de lluna. El despatx de desembre ho confirma amb el rellotge a la vista: el solstici cau el 21. El mes entra per divendres, l'1. I marxa en diumenge 31, deixant l'any de traspàs en 366 dies. El paper del 2029 ja espera a la impressora.
La lluna tanca l'any en cinc passos
El desembre de 2028 és l'únic mes del trimestre amb cinc fases: plena el 2, minvant el 9, nova el 16, creixent el 23 i plena altra vegada el 31. La segona plena hi fa de lluna blava: segona dins del mateix mes de calendari.
I l'última nit de l'any, la segona lluna plena hi entra en eclipsi total. La totalitat dura uns 71 minuts, de les 16:16 a les 17:27 UTC, i es veu sencera des d'Europa, Àfrica, Àsia i Austràlia. Des de parts d'Amèrica, se n'agafen les fases inicials abans que la lluna es posi.
Per als que estiguin a l'hemisferi nord, l'avís és pràctic: mirar-la amb abric i fotografiar-la amb bateria de reserva. Els 71 minuts de roig donen per moltes proves.
Solstici i forma del mes
El solstici cau el 21 de desembre, i amb ell el nord toca el fons de llum de l'any mentre el sud viu el seu dia més llarg. Els dies no tornen a allargar-se d'un cop: el gir comença aquí, sense presa.
El mes, xifres en mà: 31 dies, 21 feiners i 10 de cap de setmana. Entra per divendres, l'1. I marxa en diumenge 31, que tanca fila i any alhora. Cinc divendres, cinc dissabtes i cinc diumenges sostenen el final de l'any, amb setmanes de la 48 a la 52.
I una nota fina per als comptadors de dates: el 13 cau en dimecres. La mala fama, aquest mes, es queda fora de la graella.
Dates fixes i una finestra cap a Mart
Els premis Nobel es lliuren el 10 de desembre, l'aniversari d'Alfred Nobel, amb cerimònies a Estocolm i a Oslo. Aquest 2028, aquell 10 cau en diumenge.
El 19 de desembre, el col·legi electoral nord-americà es reuneix a les capitals d'estat per confirmar el vot del 7 de novembre. Llei antiga, calendari precís: és l'última passa del procediment.
I la finestra espacial: segons el pla anunciat, la Xina té previst llençar cap a Mart la Tianwen-3, una missió de retorn de mostres. La finestra obre al desembre i segueix al gener, amb dos coets des de Wenchang. Si el calendari celeste i el terrestre s'hi posen d'acord, el 2029 podria començar amb la Tianwen-3 en camí cap a Mart.
L'any es tanca amb lluna vermella al cel: qui ho hagués dit quan tota la graella era un full en blanc.